FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertorbació atmosfèrica acompanyada de precipitacions i vents persistents, especialment en el mar. Passar una nau un temporal. Vent de força 8, amb una velocitat entre 17,2 i 20,7 metres per segon. Temporal de mar, de neu, de sorra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dura dos anys. Magistratura biennal. En bot., que acompleix el seu desenvolupament en dos anys, de manera que floreix i fructifica el segon any i a continuació mor. Que es repeteix cada dos anys. Concurs biennal. Manifestació de caràcter artístic que té lloc cada dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers marsupials, de cua llarga i prènsil, pelatge atapeït, amb el segon i el tercer dits soldats i, en algunes espècies, amb una àmplia membrana entre les extremitats que els permet planar, de costums són arborícoles i habiten la regió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de camp magnètic, del sistema internacional, igual a la intensitat creada al centre d'un circuit, d'un metre de diàmetre i constituït per un fil conductor de secció negligible, pel pas d'un corrent d'un ampere. ampere hora [o ampere minut, o ampere segon] Quantitat d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall radioactiu de la família dels actínids, dur, pesant, d'un blanc de níquel, mescla natural dels isòtops 238, 235 i 234, el primer dels quals pot ésser convertit en plutoni i el segon és emprat com a font d'energia atòmica (símbol, U; nombre atòmic, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
